La Bea en cap moment ens ha dit que no podia fer una tasca
La Bea és alumna del el Servei Integral d’Orientació, Acompanyament i Suport a la inserció de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental (SIOAS) de la Fundació Santa Teresa. Com a part de la seva formació, la Bea està fent pràctiques professionals al Vilarenc Zenit, l’espai d’emprenedoria i ocupació de la Regidoria de Treball de l’Ajuntament de Calafell.
Aquestes pràctiques neixen de la preparació de la Bea cap a les oposicions del cos de subaltern de persones amb discapacitat intel·lectual que la Generalitat va presentar fa més 1 d’any, i que han estat l’oportunitat per a poder transferir tots els conceptes teòrics treballats a l’aula a un context laboral real de les funcions que pot exercir una subalterna en el seu lloc de treball.
Parlem amb la Tere Muñoz i l’Alícia Martínez, cap de la unitat administrativa i tècnica de promoció econòmica de l’Ajuntament de Calafell: “Hem tingut alguna vegada personal en pràctiques però és la primera vegada que tenim algun amb algun tipus de discapacitat, i l’experiència ha sigut molt grata. La Bea ha estat molt capacitada per fer moltíssimes feines, ho fa tot molt bé, ella ha estat molt a gust i nosaltres amb ella també. Al principi era molt tímida, però desseguida s’ha vist ben acollida i s’ha integrat molt bé”.
Des de l’Ajuntament, valoren positivament l’encaix amb tot l’equip: “Poc a poc s’ha anat obrint i ja som companyes amb tot l’equip. Al principi li costava més el tema de la comunicació però ho hem estat treballant i donant més suport. Ha anat avançant i l’evolució és molt bona”.
“Per a tot l’equip”, confessa la cap de la unitat administrativa de promoció econòmica de l’Ajuntament de Calafell, “ha estat una oportunitat i ens ha trencat esquemes, perquè tens la idea que tindrà unes limitacions, però la veritat és que amb una mica de suport les va superant i allò que al principis penses que no podrà o no sabrà fer, ho aprèn, i aprèn ràpid”.
La Bea s’ha ocupat de realitzar tasques administratives que li han anat encarregant des de l’Ajuntament i atenció telefònica al públic. “Ha guanyat seguretat en si mateixa, i més confiança. Hem tingut cura d’afegir-li tasques progressivament, primer amb accions molt bàsiques i, veient que ja les feia bé, incrementant la dificultat fins a tasques més complexes”. L’Alícia ens diu que els ha costat arribar al seu nivell: “Organitzàvem les tasques amb uns tempus que sempre ha superat, i ens ha ajudat molt. També ens ha ajudat a descobrir que tothom pot. La Bea podrà fer el que vulgui. Ha tingut molt bona relació amb tot l’equip i laboralment ha après moltes coses. Ha fet tot el que li demanàvem i coses molt variades. I a cap cosa que li hem demanat ha dit que no, ni ha posat cap “però” i ha dit que no ho pogués fer. Per les dues bandes ha sigut molt gratificant”.
La mateixa Bea està molt contenta amb el lloc de feina i, un cop acabin les pràctiques, li agradaria treballar en un lloc similar: “Les pràctiques han estat molt bé, em sento molt còmoda aquí. Som 5 companyes i la relació és molt bona. Estan molt contentes amb mi. M’ha agradat que cada vegada em feien fer més feines diferents.”
Per a la Tere Muñoz, “Les persones amb discapacitat han de poder treballar en el mercat laboral ordinari perquè poden realitzar un treball normal com qualsevol que pot tenir altres limitacions.”
